02, de desembre 2021 12:47
Les persones al llarg de la nostra vida anem construint històries, vivències, emocions, sentiments, pensaments, creences, valors, actituds, patrons de comportament, visions, entre altres. Algunes ens poden acompanyar tota la vida, d’altres les podem anar deixant pel camí; hi ha les que ens fan somriure si les retrobem, hi ha les que ens faran tornar a connectar amb la por, la ràbia o el dolor.
Podem pensar en una motxilla plena d’objectes, de vegades lleugers, o potser de més pesants. Els lleugers, que poden ser eines, pensaments, recursos que ens ajudin a assolir un benestar emocional. O els pesants, que ens facin el dia a dia més feixuc.
Les que tenim necessitat d’alliberar, potser aconseguim fer-ho en algun moment de la vida i sentim que, de cop, ens trobem amb més agilitat i més lleugeresa. De vegades ens retornen, recordant-nos que tenim “pendents” per solucionar, i podem pensar: “Ep! A tu t’havia deixat enrere, t’havia superat... Què hi fas aquí altra vegada?”. Tornen per impulsar-nos a algun canvi, a transformar el present i probablement a ensenyar-nos quelcom.
Quan les persones es transformen en mares i pares o tutors/es legals, hi ha la possibilitat que aflorin vivències de quan eren infants; sentiments amagats o oblidats, que es trobin amb ferides obertes i no cicatritzades.
Llavors és natural que darrera les preocupacions que poden emergir vers els nostres infants i adolescents, s’hi sumi la projecció que fem vers ells i elles de l’infant que vam ser. Es poden barrejar les emocions retrobades de la nostra infància a l’hora d’interpretar les emocions que poden estar sentint els nostres fills i filles. I les ferides obertes poden emergir de manera sobtada o inesperada i tornar a fer mal.
Si es detecten aquests sentiments i emocions cal prendre’n consciència i si s’escau cercar el suport necessari per tal de poder aprofundir-hi i reconèixer-les. Tot allò que sigui reconegut i se’n tingui consciència, pot preservar als infants d’allò que no és seu. I d’aquesta manera evitar la transmissió de certes actituds, patrons de comportament o de relació que poden dificultar el nostre benestar.
Mirar enrere i repassar què hi ha a la motxilla de vida, posant-hi nom, ordre, deixar anar allò que no necessitem ara i aquí i, en definitiva, fer-nos càrrec del benestar emocional propi, ens pot ajudar a sentir-nos millor i viure la maternitat/paternitat de manera més conscient, positiva i harmoniosa.
I a la teva motxilla, saps què hi portes? Pesa? Vols descarregar-la??
SOAF Pla Estany